Què és l'aloc?

L’aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és un arbust caducifoli d’alçària compresa entre els 1 i 3 m que es caracteritza per tenir les fulles oposades, llargament peciolades i palmades; les flors, d’un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues molt flairoses i vistoses a l’estiu; el fruit és petit, esfèric i de color negre.

Dels múltiples usos i virtuts medicinals que se li han trobat, cal destacar el seu ús per tractar disfuncions hormonals femenines, infertilitat i en la malaltia de Parkinson. Popularment s’ha usat per les seves propietats anafrodisíaques, com indica el seu nom en llatí.Tradicionalment havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.

L’aloc el podem trobar disseminat per tota la costa mediterrània. A Catalunya viu junt amb un seguit de plantes de flors vistoses (la vinca grossa, l’òlbia, la barretera i el magraner) associat als marges de les rieres, torrents i rambles del litoral silícic, i és al Maresme on es troba més ben representat.

Malauradament, passejant per les nostres rieres es pot comprovar que cada cop és més difícil trobar-hi alocs. Les causes les hem de buscar en el canvi d’usos del sòl amb la implantació d’indústries, urbanitzacions, carreteres, etc. que han accelerat la degradació d’aquesta comunitat i afavorit l’expansió d’espècies invasores, com ara la canya.